Em provoca cansament i indignació escoltar la radio, llegir els diaris i veure la tv., on un munt de personatgens ens volen fer empassar que la crisi, finalment, l’hem provocada nosaltres amb el nostre poc seny i ara arriba l’hora de pagar, per això tenim la tisora debant del nas a tota hora. Aquestg matí un tertulià comentava de pasada, la conveniencia de regular els sous dels ejecutius de les grans empreses, estatals i para-estatals. (Amb les privades no hi ha manera de posar-s’hi).  Quan es tracta d’atacar els interessos dels mes febles, la cosa va que vola,  però els sous d’aquesta gent són tabú.
Telefónica és l’exemple més evident . Es tracta d’una empresa de serveis que va ser estatal fins als anys 90, quan es va privatitzar mitjançat l’oferta pública d’accions. Per tant ara pertany a uns 150.000 accionistes. No es propietat del Sr. Alierta  i Cª, però ells actúan com si fos així.
Funciona practicament com un monopoli ja que controla un 75% de les lines  fixes  i el 40% del mòvils, em pensó que això pel que fa a Espanya. Pel que fà al mercat internacional té 260 milions d’usuaris. I sobre tota aquesta quantitad de gent imposa el seus preus abusius sense que ningù no ho pugui impedir.
BCE, FMI, Merkel, etc. Continuent presionant per treuren’s drets que han costat molt d’aconseguir i no ens han durat massa temps. En canvi no hi ha manera d’evitar que els ejecutius, normalment sense altre mèrit que pertanyer al club dels privilegiats de tota la vida, es reparteixin un pastís que paguem tots.