Telefònica i jo

Telefònica i jo
NÚVOL VIRTUAL
Cada vegada que obro el correo electronic, amb el compte de Google, em surt un avís que em diu que només faig servir un percentatge molt petit de totes les megues que el sistema posa a la meva disposició, actualment sobrepassen els 7000 MILIONS, ¡i continuen augmentant!
No se com, ahir a la nit em va agafar per meditar sobre tema tan transcendent. Una altra cosa per afegir a les innumerables que per a mi no tenen explicació. Fins ara, les megues era allò que quan et compres l’ordinador et diuen que té el disc dur, i que es poden acabar si emmagatzemes massa cosa, una mida de mesura vaja, que encara que no sigui tangible ocupa un lloc dins d’un objecte tridimensional. Però...On emmagatzemen tantes megues? Perquè no son només les meves. Imagino tots els usuaris de Google, milions, i n’hi ho provo de multiplicar pels milions de megues, que creixen i creixen sense aturador.
Si, ja, el núvol. No em serveix, tampoc l’entenc.
Però un cop arribada al núvol vaig començar a imaginar-me’l, situat en un...espai?
Fora del espai? Bé, finalment vaig optar per una bombolla, plena de uns i de ceros movent-se frenèticament a la velocitat de la llum, i multiplicant-se a la mateixa velocitat, inflant-la i fent-la més i més gran. Guaita! L'Univers amb expansió.
Després (ho reconec, aquí els ulls em feien pampallugues i pot ser per la son ja no sé si pensava o al·lucinava) l'univers virtual començava a ocupar el lloc del Univers real, xuclant-lo, digerint-lo i defecant-lo. A les hores, els dígits, alliberats del seu creador i opressor comencen a evolucionar creant noves formes, tal com els científics imaginen la ´”sopa primigènia” i després d’uns milions d’anys esdevenen uns essers amb capacitat per pensar per ells mateixos, que gratant-se una part del seu cos virtual, que ells anomenen cap, es pregunten d'on venen, i com punyetes va sorgir el seu univers. hir a la esl son se m'emportes mon tan ple ontinuen augmentant

No hay comentarios:

Publicar un comentario