ACTE D’AGNOSTICISME

He vist  que l’Església Mormona posa vídeos propagandístics al Facebook. Ves per on, uns que s’adapten a la modernitat, jo que em pensava que eren d’allò més integristes!

He passat una estoneta mirant un d’aquests vídeos on  es presenta una parella (matrimoni imagino) molt simpàtics, que ens parlen de la seva manera de viure,  interessant  i engrescadora, però  que només és a l’abast d’una minoria. Finalment declaren : “som mormons”,  com si aquest fet fos la causa del seu equilibri familiar, espiritual, social i fins i tot material.

Com agnòstica sempre em sorprenen les persones que gaudeixen de la fe sense escletxes. Com a esser humà  que esporàdicament  dedica una estona al deure de pensar, de vegades em pregunto si no estaré en un greu error al prescindir d’aquesta virtut que segons diuen mou muntanyes .

 Un dels arguments dels creients que més m’atabala és el de la universalitat i atemporalitat de les creences. Es diu que un percentatge elevadíssim d’ humans son creients, i els altres quedem reduïts, calculant amb molta generositat,  si fa no fa a un 10%.  A espanya un 5%,  però  en aquest percentatge l’església catòlica no  m’inclou a mi pel  fet d’estar batejada.  I això  en la totalitat dels temps que la història ha registrat. Sembla aclaparador, és aclaparador…si ens quedem a la superfície.

A veure, anem a  pams. Per començar tots els creients, tinguin la religió que tinguin, es dediquen as desprestigiar la competència, i si es dona el cas a masacrar-la, tot i que els seus  principis o lleis ho prohibeixen.  O sigui, que d’entrada,  només agafant  les religions cristianes, que segons he pogut trobar, como no a la xarxa, sumen dos mil cent cinquanta milions d’ànimes, ja podem dir que els altres van tan equivocats com jo. Uf! És un descans. Ara que, pobrets no?  Pensant’ho bé, no, pobreta jo, que no tinc el consol de la vida eterna. Per cert, us heu aturat a pensar en el volum que té ETERNITAT?   Realment  pot ser un consol  LA VIDA ETERNA?  Però com diria aquell; amics, això ja és una altra història.

Bé, ens hem quedad amb 2150 milions de privilegiats  ( us record que jo també hi estic comptabilitzada).  Deixant de banda que entre els cristians hi ha fortes discrepàncies, hi fins fa no gaire, històricament parlant, també s’han massacrat força, per un sí  o per un no,  hem penso que n’hauriem de tatxar un bon munt de la llista. Hi ha els que van a l’església nomes  pel bateig, casament i enterro, perquè allà  els actes queden més bé. I sí, creuen en “alguna cosa” que fan servir per exclamar-se quan van molt apurats.  (Declaro que jo també ho faig, l’exclamació per a mi mateixa, els actes als dels altres). Els molt rics, als quals sembla no preocupar-los gens ni mica no poder entrar al cel, per allò de l’ull de l’agulla i el camell, i mols altres que no cal especificar.

Arribats a aquest punt  es molt possible que els autèntics creients posseïdors de la veritat i els agnòstics reconeguts anem empatats. Es una cosa que no podré provar mai, però encara que anéssim tres a u al seu favor, jo ja hem quedo més tranquil.la I perdoneu si ho frivolitzo, que el tema és molt i molt seriós, Però  agafar-ho a la tremenda ho deixo pels integristes, que ho fan molt  bé, o molt malament segons com es miri.